Agraïments de l’Esquella

Els petits projectes neixen gràcies al suport de moltes persones que ho fan realitat, no només som Ramon i Isabel qui ha donat vida a l’Esquella, sinó que hi ha un cercle important de persones que ens ha ajudat a fer-ho realitat. Breument, volem anomenar-les perquè realment s’ho mereixen:

La família ens ha ajudat amb la logística familiar, emocionalment i econòmicament.

Per aquelles primeres muselines que ens va regalar el J. Per la cara d’estupefacció de la C. preguntant “Però vosaltres sabeu fer iogurts?” A les mares, que han cosit davantals, gorres i cortines; han tret etiquetes de les ampolles. Ens fan carmanyoles de menjar per facilitar-nos la vida, fan d’àvies incondicionals i bé, tantes coses més perquè amb les mares mai no n’hi ha prou amb l’agraïment.

Al meu pare, que és conegut familiarment com el Traginer de la Cerdanya i ens porta el carretó, el fogó i l’estufa. I al teu pare, que també és amb nosaltres i el portes amb tu.

Als amics que ens han donat opinions, idees i consells. Sovint recordem aquell primer Doodle que vam fer per votar el nom que posaríem al nostre projecte, i un temps després podem dir-vos que vau triar bé amics!

A la M. i l’A. paraules clau en moments necessaris, abraçades càlides de bones amigues.

A la L. perquè de vegades els rius se separen i després de recórrer camins diferents es retroben. Les converses, l’equilibri i la cerca, sempre amb quatre ulls als nostres petits que juguen mentrestant amb els tractors.

Al P. a l’A. que em van donar l’oportunitat de treballar en una empresa amb un grau d’exigència molt elevat i les eines per engegar l’Esquella amb autoconfiança i seguretat.

Moltes gràcies pel que em vau ensenyar i vau donar, molt probablement l’Esquella és un somni fet realitat en gran part gràcies a vosaltres.

I a l’A. especialment, perquè juntament amb el R. van ser els mestres a la meva carrera veterinària, i trobar bons líders que et guien és una sort immesurable.

A la J. la nostra veïna d’Olià. Tanita, com en diu Biel. Ella, forma part de les dones que mantenen vius els pobles, ELLES són un gran patrimoni humà de la nostra societat, cuiden les flors, els horts, el bestiar i les persones que les envolten.

I la meva reflexió és que quan arriba una crisi, tot segueix, i tot segueix tenint sentit a la seva vida.

A tu, Ramon, perquè aquestes paraules les escric jo i puc permetre’m la llibertat també de publicar que el major agraïment que he de donar a la vida, a banda dels meus pares per haver-me creat i estimat, és a tu. Jo he trobat l’amor de la meva vida, no només un company sinó l’home amb qui creixo, amb qui somio (després projectem i acabem fent realitat), que m’ha donat tres nens fascinants, i amb qui viatjo i caminarem fins i tot més enllà. Gràcies amor!

I agraïments en podríem donar molts més perquè moltíssima de la gent amb qui ens creuem ens dóna l’oportunitat de reflexionar i avançar. Així que aquest últim és per a totes, les que queden a l’anonimat però deixen també les seves empremtes a la vida dels altres.